La dermatòloga i el "ménage à trois"

Encara no havia tingut temps de veure-la i m’ha agradat força. Ho dic perquè totes les crítiques que havia llegit la destrossaven. Parlo d'”Aprendiz de gigoló”, de John Turturro. La pel·lícula està dirigida per ell, però m’ha recordat, i molt, el cinema de Woody Allen, que fa un dels papers principals. Es va estrenar al Festival de Toronto. És curta; tot just dura una hora i mitja.

De fet, Turturro regala a Allen un paper que diria que va escriure expressament per a ell. Li va com anell al dit! El geni de Nova York fa de proxeneta. No és un professional, però, amb una mica de pràctica, se’n surt força bé. Tot comença quan la seva dermatòloga (la salut dels personatges d’Allen sempre ha estat molt dèbil) li demana si coneix algú per fer un trio. A la dermatòloga la interpreta Sharon Stone. I la dona escollida per aquest singular ménage à trois és l’escultural Sofía Vergara. “Aprendiz de gigoló” ens parla del desig, però també de la soledat. En aquest cas, representada en la persona d’Avigal (Vanessa Paradís), una vídua jueva a qui ningú ha tocat en molts anys.

En Murray, casat amb una dona negra i amb un munt de fills, viu en un pis minúscul. No té massa recursos, després de tancar la llibreria familiar. És per això que busca una sortida d’emergència, que arriba, per casualitat, amb la boja petició de la dermatòloga. L’home escollit per fer de prostitut és un bon amic seu, en Fioravante, interpretat per Turturro. Tots dos són jueus i, lògicament, la seva nova professió topa amb els principis de la comunitat. La pel·lícula no és res de l’altre món, però és divertida i passa bé. Possiblement, el fet d’haver llegit tantes crítiques negatives, ha provocat que li hagi trobat moltes coses bones.

“UNA VIDA SENCILLA”

117 minuts d’humanitat total! “Tao jie” (“Una vida sencilla”), de la directora de Hong Kong Ann Hui, és un potent drama sobre la vellesa. Deanie Yip, que està fantàstica, va guanyar el premi de millor actriu a Venècia, l'any 2011. La vaig veure diumenge passat, dins del cicle de l’Associació Cultural de Granollers. Aquesta semana han projectat "Dallas Buyers Club".

Estem davant d’una història d’amor en tota regla. De l’Ah Tao cap a la família per qui ha fet de serventa els últims seixanta anys. I de la família cap a ella, personalitzat en la figura d’en Roger, l’únic que encara viu a Hong Kong. La resta va emigrar als Estats Units. L’Ah Tao l’ha cuidat des que va néixer i l’estima com si fos un fill. Ell mai s’ha hagut de preocupar de res! No té cap noció de cuina i ni tan sols sap posar una rentadora! Tot canvia quan la dona pateix un vessament cerebral i s’ha de jubilar. En Roger podria haver-la deixada de banda, però la porta a una residència i va a veure-la força sovint, quan la seva feina de director de cinema li permet.

“Una vida sencilla” reflexiona sobre la vellesa, però també sobre les residències d’avis, on moltes persones queden pràcticament abandonades pels seus familiars. La majoria de companyes de l’Ah Tao no es poden valer per elles mateixes, donant una imatge molt trista. És per això que en Roger voldria treure la seva antiga cuidadora del centre i portar-la a viure amb ell. El problema és que potser no serà a temps d’aconseguir-ho. Podríem parlar d’una pel·lícula de visió quasi obligada.

"100 VINS CATALANS QUE HAURIES DE CONÈIXER"

“100 vins catalans que has de conèixer” és un llibre que cal tenir molt a prop, per poder consultar sempre que calgui. La tria està feta pel sociòleg i escriptor Lluís Tolosa (amb una llarga trajectòria en la divulgació de la cultura del vi) i la sommelier i professora d’enologia i tast Clara Antúnez. El seu objectiu implica demostrar que els vins catalans estan entre els millors del món. Les 100 ampolles que han seleccionat en Lluís i la Clara van dels 7 als 975 euros.

Tres quartes parts dels vins inclosos al llibre estan per sota dels 50 euros, amb molta varietat entre els 15 i els 30. Per preu, el “Top 3” el formen el Clos Erasmus (Clos i Terrasses, DOQ Priorat, 975 euros), L’Ermita (Álvaro Palacios, DOQ Priorat, 800 euros) i el Maryamm (Tempus Mare, DO Cava, 400 euros). Quatre euros és el preu recomanat del Torres de Casta (Torres, DO Catalunya) i set euros el del Pansa Blanca (Alta Alella, DO Alella) i el del Magenc (Cellers d’en Guilla, DP Empordà). Enmig vins de la qualitat del Clos Martinet, Les Terrasses, Les Manyes, Ferrer Bobet, Sot Lefriec, Masia Carreras, El Quintà o Pedra de Guix.

Cada fitxa ocupa dues pàgines. A l’esquerra hi ha una fotografia, o de les vinyes o d’algun responsable de la bodega. A la dreta, els autors fan un retrat de la mateixa bodega, de les persones que la porten i del vi recomanat, amb foto inclosa. El llibre ens aporta una dada molt interessant: a Catalunya només consumim un trenta per cent dels vins catalans, tot i que tenim una dotzena de denominacions d’origen. A casa nostra continua imposant-se la riojitis, amb quasi un quaranta per cent. La sentència d’en Lluís i la Clara, en la presentació del llibre, no pot ser més contundent: “La majoria de catalans no coneixem els vins catalans. I no es pot estimar allò que no es coneix”.

El pròleg de “100 vins catalans que has de conèixer” és de Salvador Cardús, que assegura que “Hem de conèixer aquests vins, i no pas limitar-nos a tastar-los”. Doncs això, ja triguem!

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy