Lleialtat i infidelitat en el Japó dels anys 40

M’agraden les pel·lícules costumistes que expliquen coses de manera íntima. És el cas del japonès Yôji Yamada. A “La casa del tejado rojo” (2014) repeteix la fórmula que tan bé li va funcionar a “Una família de Tokio” (2013). Yamada també és molt conegut per la seva trilogia sobre els samurais: “Love & honor” (2006), “La espada oculta” i “El ocaso del samurai”.

Aquest cop, retrata a una família benestant, poc abans, durant i després de la Segona Guerra Mundial. Sobretot abans. En el decurs de la pel·lícula fan referència, per exemple, a la massacre de Nanquín, a l’atac a Pearl Harbour i al bombardeig de Tòquio, on vivien els protagonistes. Ho veiem tot amb els ulls de qui va ser la criada dels Hirai, la Taki Nunomiya, que, ja gran, està escrivint les seves memòries, amb el suport del seu nét. No és una dona feliç. Un dia, quan li pregunten perquè plora, contesta: “perquè he viscut massa temps”. De jove, a la Taki la interpreta Haru Kuroki, que va rebre el premi a la millor actriu al Festival de Berlín.

Són dues hores i quart de cinema precís i preciós. Una guapíssima Takako Matsu (que ja va treballar amb Yamada a “La espada oculta”) fa de senyora Hirai. S’enamora perdudament d’un company de feina del seu marit. Treballen fent joguets per nens. L’amant és un noi amb posat d’artista, introvertit, amb el cabell llarg i ulleres rodones. El primer dia que apareix a casa dels Hirai s’allunya ràpid de la resta de convidats i es queda adormit al costat del fill de la família, després de llegir-li un llibre. Estrany, si més no. Li dóna vida Hidetaka Yoshioka que, com Matsu, també tenia paper a “La espada oculta”.

En alguns moments, la pel·lícula potser és un pèl lenta, però ho compensa al final, que m’ha semblat meravellós. Yamada ho deixa tot lligat, desvelant les incògnites que havia deixat obertes. La força de l’amistat i la lleialtat, contraposada amb la infidelitat, són alguns dels valors que fomenta. Molt recomanable.

“INFILTRADOS EN LA UNIVERSIDAD”

La vaig veure amb el meu fill, a petició seva, i no em va desagradar del tot. És divertida i els dos protagonistes principals, Jonah Hill i Channing Tatum, connecten força bé amb l’espectador. La pel·lícula és diu “22 Infiltrados en la universidad” i està dirigida, podríem dir a 'quatre mans', per Philip Lord i Chris Miller, responsables, per exemple, de “La LEGO película” (2014).

A Hill sempre el recordaré pel seu gran paper de broker a “El Lobo de Wall Street” (2013) i a Tatum pel de lluitador a “Foxcatcher” (2014). Ja havien treballat junts a “Infiltrados en classe” (2012) i repetiran a “23 Jump Street”, que s’estrenarà l’any que ve.“Infiltrados en la universidad” va rebre dues nominacions als Critics Choice Awards, amb el de millor comèdia inclosa. L’argument és força senzill. Els agents Jenko (Tatum) i Schmidt (Hill) s’infiltren en un campus universitari per intentar desarticular una xarxa de narcotràfic. L’Schmidt no és que faci massa pinta d’estudiant, però se’n surt força bé.

Estem davant d’una pel·lícula sense pretensions, només per passar l’estona. Comença més o menys bé i acaba totalment esbojarrada. El meu fill s’ho va passar pipa. Jo vaig riure força. Per a tots els públics.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy