En aquesta primera entrega, Jerker Eriksson i Håkan Axlander Sundquist, que han escrit els llibres sota el pseudònim d'Erik Axl Sund, es mostren molt més desagradables que en la segona. A través del forense Ivo Andric, es passen tres pobles donant detalls dels assassinats i dels maltractaments a menors. Més d'un cop, se t'acaba regirant l'estómac. Realisme total! I és que a l'Andric se li acumula la feina des que comencen a aparèixer cossos de nens morts, que prèviament havien estat maltractats brutalment i també drogats. Fins on arriba la maldat humana?
Com que als nens ningú els reclama, la Policia tampoc no s'hi esforça massa a trobar al culpable o culpables. Són nens sense sostre, dels que no paguen impostos ni donen vots. Les úniques persones que treballen de sol a sol per esclarir aquest horror és la investigadora Jeanette Kihlberg i el seu ajudant, en Hurtig. I això que la Jeanette no passa per un bon moment, ja que s'està separant del seu marit. "Trauma" ja comença amb la parella trencada. Una de les úniques persones que li dóna suport, personalment i a la feina, és la misteriosa psicòloga Sofia Zetterlund, amb un passat tortuós. Què ho fa que la Jeanette no s'adoni mai que la terapeuta no és aigua clara. Tan cega està?
LA CLAU, VICTORIA BERGMAN
Després de llegir "Trauma", ja vaig dir que creia tenir clar qui era Victoria Bergman i on s''amagava'. Doncs bé; ja anava tard! A "Persona" queda claríssim qui és, però no puc dir-ho, per no esgarrar la història a qui encara no ho hagi descobert. És la Victoria que està darrere de tots els assassinats i de les crueltats que investiguen la Jeanette, en Hurtig, l'Andric i companyia. De vegades, el mal està més a prop del que ens pensem. I, quasi sempre, té una explicació més o menys raonable. En el cas de la Victoria tot és fruit d'un passat tortuós i ple d'abusos. És per això que ha posat en marxa aquesta imparable venjança.
Com ja vaig dir fa uns dies aquesta trilogia és adrenalina pura, amb un poder d'addicció total:
"Al matí, en companyia d'en Hurtig, havia intentat en va posar-se en contacte amb la Ulrika Wendin, la noia que havia denunciat en Karl Lundström set anys abans per agressió i violació. El número de telèfon que havia trobat ja no corresponia a cap usuari i al seu últim domicili conegut, a la part alta de Hammarby, no havien obert la porta. La Jeanette esperava que amb el missatge que li havia deixat a la bústia la noia donés senyals de vida en tornar a casa. El telèfon, però, de moment no sonava.
Aquella investigació s'enfilava per un pendent cada cop més costerut".
Bona setmana a totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada