dijous, de novembre 12, 2015

Acció al límit, i sense treva


El debut de Dani de la Torre a la direcció és espectacular. L’encerta amb la història que explica i, a més a més, la posada en escena és brutal. “El desconocido” t’atrapa des del primer moment, amb escenes que no tenen res a envejar dels grans títols de Hollywoood. Són 102 minuts d’acció al límit. De vegades fins i tot el sobrepassa! L’escena del nen plorant fa posar els pèls de punta.

L’argument pot semblar senzill, però hi ha una gran càrrega de profunditat contra la banca i els seus mètodes tòxics. Queden tots ben retratats. D'inici, el poder malsà del diner queda en un discret segon pla, a l'ombra d'una història de supervivència duríssima. La protagonitzen en Carlos, un executiu de banca, i els seus dos fills, la Sara i en Marcos. De camí cap a l’escola, en Carlos rep una trucada anònima. El desconegut li diu que si no li entrega una elevada quantitat de diners (una part en efectiu i l’altra a través d’una transferència) detonarà la bomba que ha posat dins del cotxe. També explotarà si intenten sortir.

Al Carlos l’interpreta Luis Tosar, que està molt bé, com sempre. Paula Del Río (Sara) i Marco Sanz (Marcos) compleixen amb nota, i no tenen papers fàcils. Del repartiment també em quedo amb Javier Gutiérrez (Goya al millor actor principal per “La isla mínima”, 2014) i Elvira Minguez. Es dóna la circumstància que tant un com l’altre també surten a “Truman”, que vaig veure dos dies abans. Ell és "El desconocido"; i ella la cap d'artificiers. Destacadíssims tots dos! Per passar una estona entretinguda. Seguiré ben atent els propers títols de De la Torre.

"EDUCACIÓN SIBERIANA"

L’italià Gabriele Salvatores, Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa per “Mediterráneo” (1991), sembla estar més preocupat per l’estètica que per l’argument. Com a mínim, és la sensació que m’ha donat després de veure “Educación siberiana”. L’ha rodada íntegrament en anglès. El millor és la presència de John Malkovich en un dels papers principals.

Malkovic, tot un prodigi de la interpretació, és el cap d’un dels clans dels Urka, incorregibles criminals siberians deportats a Transnitria, entre Moldàvia i Ucraïna, en temps de Stalin, als anys 30. Fa la sensació de ser un home duríssim, però que es regeix per unes lleis pròpies, basades en l’honor i la religió. Capaç de matar a qui sigui necessari, però no gratuïtament. Salvatores situa l’acció abans de la caiguda de la Unió Soviètica. Per sobre de tot, ens explica la història de dos nois que creixen junts. Un és nét de l’avi Kuzya (Malkovich), que és qui li regala la primera navalla i, més endavant, l’ensenya a disparar. Es diu Kolyma segueix els consells de la família, intentant no buscar-se més problemes dels que ja tenen. L’altre és en Gagarin, que viu instal·lat en el risc. Són molt amics, fins que alguna cosa els separa.

“Educació siberiana” se centra més en mostrar-nos els cossos tatuats dels protagonistes que qualsevol altra cosa. Prioritza la posada en escena i la violència –això sí, menys de la que m’esperava- molt per sobre de qualsevol altra cosa. Al final, des d’un punt de vista d’argument, tot s’acaba convertint en un enfrontament entre Kolyma i en Gagarin. M’ha deixat força indiferent, i més tenint en compte que Salvatores allarga la història innecessàriament. Dura quasi dues hores. La pel·lícula està basada en un llibre de Nicolai Lillin.

Bona semana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy

2 comentaris:

TRoyaNa ha dit...

Moltes ganes tinc de veure "El desconocido",només per Luis Tosar,ja crec que mereix la pena.
Un abraç

Jordicine ha dit...

Un abraç, TROYANA. T'agradarà.