Amics de l'ànima... i un gos!

La suma de Ricardo Darín més Javier Cámara més Cesc Gay només podia donar com a resultat una bona pel·lícula. I “Truman” ho és. Interpretacions de luxe, direcció d’alçada i una història -preciosa- que t’arriba al fons del cor. Una hora i tres quarts de cinema en majúscules. Dels títols més rodons que he vist darrerament. Darín i Cámara van ser premiats a Sant Sebastià.

Cesc Gay, a qui segueixo des de “Krámpack” (2000), torna a estar envoltat dels seus actors fetitxe que, jo diria, que acabaran sent amics seus... si és que encara no ho són. Darín, Cámara i Eduard Fernández ja havien treballat amb ell a “Una pistola en cada mano” (2012). A Fernández, que a “Truman” té un petit paper, també l’havíem vist a “Ficció” (2006) i a “En la Ciudad” (2003), que continua sent la meva preferida. També repeteixen la seva dona, Àgata Roca; i Àlex Brendemühl, que fa de veterinari. Del repartiment també em quedo amb Dolores Fonzi, que fa de cosina del personatge de Darín.

Darín interpreta a Julián, un actor de teatre argentí que viu a Madrid. Està separat i té un gos, en Truman, que es qui dóna nom a la pel·lícula. Un gos amb qui ho comparteix tot. En Julián està malalt de cáncer. Trobar una família d’acollida per en Truman és el seu principal objectiu en els pocs mesos que li queden de vida. Darín està sensacional, com sempre. El seu duel interpretatiu amb Cámara posa els pèls de punta. L’actor de La Rioja es troba en un estat de maduresa extraordinari. Emociona. En Tomás viu al Canadà i viatja a Madrid per passar quatre dies amb el seu amic de l’ànima. No desaprofitaran el temps.

“Truman” és un cant a l’amistat, que està per sobre de tot. Estem davant d’un drama, però d’un drama optimista. La força i l’enteresa d’en Julián és lloable. Mai no perd el sentit de l’humor, com a mínim de portes en fora. No vol patir més del compte, ni que pateixin els que l’envolten. A en Tomás li agradaria que el seu amic seguís combatent la malaltia, però respecta que no ho faci. Gay rebaixa la profunditat d’alguns moments molt intensos amb petits gags, tots divertidíssims. La parella té un punt còmic sensacional; i és que Darín i Cámara s'entenen a la perfecció. De les millors pel·lícules que hi ha a la cartellera.

“BLACK MASS: ESTRICTAMENT E CRIMINAL”

“Black Mass: Estrictamente criminal” és una pel·lícula amb coses bones, però n’esperava molt  més. Des d’un punt de vista argumental, no m’acaba de fer el pes. Diria que li falta força. Violencia potser n'hi sobra. Ens explica una etapa de la vida i obra del mafiós Whitey Bulger, que va revolucionar Boston als anys 70. El van detenir l’any 2011, quan tenia 82 anys. Encara està empresonat a Tucson, Arizona.

El millor són les actuacions de Johnny Depp i, sobretot, de Joel Edgerton. Depp interpreta a Bulger, amb una caracterització brutal. Està pràcticament irreconeixible! Diria que és un dels seus millors papers des de “Sweeney Todd” (2007), on recordo que estava espectacular. Fa olor a candidatura a Oscar. També està sublim Edgerton, que dóna vida a l’agent de l'FBI John Connolly. Bulger i Edgerton van créixer junts i mai van acabar de separar-se del tot. El mafiós té un germà que era senador. Benedict Cumberbatch (“The imitation game”, 2014) és l’actor que l’interpreta.

Bulger era un gàngster molt violent. No s’ho pensava dues vegades abans d’estrangular, apunyalar o tirotejar a algun dels seus enemics... o fins i tot amics i companys. Quan passa a ser informador de l’FBI, aconsegueix un doble triomf: que no el persegueixen a ell i que eliminin al seu màxim competidor, Jerry Angiulo, el padrí de la màfia italiana a Boston. Connolly els hi posa en safata. O comet un error de càlcul o, quan se n’adona, ja és massa tard. El que està clar és que s’acaba convertint en el millor còmplice de Bulger. A Edgerton el recordava de la sensacional “Animal Kingdom” (2010). Candidat a l’Oscar al millor actor de repartiment? Segur que sí.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy