La Laurel i l’Ellie són dues de les principals protagonistes de “Cuando Ellie se fue”, la darrera novel·la de la londinenca Lisa Jewell (1968). Té 377 pàgines, està traduïda al castellà per Marcelo E. Mazzanti i és una de les grans apostes de Duomo Ediciones per aquesta temporada. La desaparició de l’Ellie, la filla perfecta, destrueix totalment la família Mack. La Laurel s’hi obsessiona i ho acaben pagant el seu marit -que la deixa- i els altres dos fills (la Hannah i en Jake), als qui descuida massa. No els deixa passar pàgina. Coincidint amb el desè aniversari de la desaparició, la policia li truca per dir-li que tenen alguna pista nova. La Laurel mai no s’ha cregut que marxés per voluntat pròpia. L’últim cop que la van veure estava acompanyada de la Noelle Donnelly, la seva professora particular. D’ella també fa temps que ningú en sap res.
Coincidint amb les novetats del cas de la seva filla, la Laurel comença a sortir amb en Floyd Dunn, un misteriós professor de matemàtiques, autor de diversos llibres d’èxit. Té dues filles, de mares diferents. La petita, que es diu Poppy, s’assembla moltíssim a l’Ellie. Quina explicació té? En Floyd i la Laurel es van conèixer en un bar. Va ser una trobada casual, o interessada per part d’ell? “Cuando Ellie se fue” és un llibre addictiu, amb molt ritme i uns personatges principals ben dibuixats. L’autora ens aporta la informació important a poc a poc, sense trampes ni girs impossibles. Va contestant un per un els interrogants que ella mateixa planteja. I ho escriu tot amb un estil àgil i directe, amb molt diàleg. Estem davant d’un drama familiar majúscul, amb grans quantitats de suspens. Ja l'han llegit més de cinc milions de persones. Recomanable.
“La investigación del robo en casa de Laurel tantos años atrás había quedado en nada. No habían encontrado huellas dactilares de interés por ninguna parte, la comprobación de las imágenes de la cámara de Seguridad de aquellas dos horas en que Laurel no estaba en casa no había mostrado a nadie que apareciera a la descripción de Ellie ni a ninguna otra adolescente. El ‘ladrón’ se había llevado un portátil viejo, un antiguo móvil de Paul, un poco de dinero que Laurel guardaba en el cajón de la ropa interior, un par de candelabros art déco de plata que habían sido regalo de boda de una pareja muy rica de la que ya no eran amigos, y una tarta que Hannah había cocinado el día anterior y que se había quedado en la encimera de la cocina esperando cobertura”.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada