La nostra protagonista és jove, té molt de caràcter i viu en una família aparentment 'normal'. Odia profundament a la seva mare, que va internar-la en un col·legi, igual que als altres dos fills. Ella, mentrestant, es trasllada a París, estudia tècniques de maquillatge i gaudeix del glamur. La Margherita s'enamora d'un cantautor d'èxit, queda embarassada i, com a conseqüència, s'emancipa. Però ni així pot alliberar-se de la seva mare, que sempre vol controlar-ho tot, encara que, de vegades, sigui des de la llunyania. Se'ns presenta com una manipuladora en tota regla. La nena neix i, segons explica l'autora, li pren la joventut i la parella, amb qui acaba fracassant. Més alcohol que amor, per part d'ell, per fer-ne un resum ràpid.
Però la Margherita és lluitadora i, amb empenta i humor, acaba podent amb tot. Sempre endavant, comenta. Ens parla de feines de nit -perilloses per a una noia de la seva edat i amb una criatura petita-, de rotllos fugissers, de relacions altament tòxiques (de parella i d'amistat) i també de l'amor de la seva vida, que arriba quan menys s'ho espera. Un segon fill, a qui estima amb bogeria, els possibles problemes psicològics de la nena, la seva fugida cap a Andorra -amb el suport de l'àvia- i una malaltia incurable acaben de configurar aquesta història intensa i sense aturador. És un llibre ben escrit, amb ritme i que sembla voler dir-nos que cal viure el moment, sense fer-nos massa preguntes ni donar explicacions. Apuntat queda.
"Ser mare no és fàcil, ho sé, i menys ser mare d'una personeta amb possibles problemes mentals. Compte, en aquest cas, quan dic problemes mentals em refereixo a possibles traumes que pot deixar una infància com la que ha tingut ella... Ens equivoquem quan ens guardem les coses a dintre per no fer mal als altres; quan deixem que ens tractin com a coses; quan som moneda de canvi... i ella crec que ho ha vist tard, això. He sentit a dir que la infància és l'etapa on un va definint la seva salut mental. És important que ningú et pugui convèncer del molt dolenta o boja que pot estar la teva mare o el teu pare. Els teus pares són el teu tot i, si cal, tu ja decidiràs qui vols o no vols a la teva vida en un futur...".
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada