"Inside out": És important treballar en equip

Pixar és sinònim de qualitat. “Inside me”, que aquí s’ha traduït com “Del revés”, és una petita obra mestra. Està dirigida per Peter Docter -un dels pares d’”Up” (2009) i de “Monstruos S.A.” (2001)- i Ronaldo del Carmen. És de visió obligada. Lògicament, la pel·lícula poden veure-la els més petits, però diria que està pensada pels més grans. Divendres hi vaig anar sol, però tinc clar que repetiré en família.

Exagerant una mica, podríem dir que “Inside me” no descobreix els motius de l’ansietat... però poc li falta. Ens parla de la família, del treball en equip, dels records, de l’alegria i fins i tot reivindica el dret d’estar trist. L’interior del cap d’una nena que creix és complicat! La protagonista d’aquesta bonica història és la Riley, que es muda amb els seus pares. Marxen de Minnesota per anar a San Francisco. El canvi de vida no serà fàcil per ella. Com que estem dins del seu cap, veiem com la guien les seves emocions, convertits en uns personatges divertidíssims: Alegria, Tristesa, Por, Ira i Fàstic. Tots ells viuen en les casernes generals del cervell de la nena, des d’on la dirigeixen... no sempre amb èxit.

La Riley s’ha d’adaptar a una ciutat nova, a una escola nova, a un equip d’hoquei patins nou... i intentar fer noves amistats. L’Alegria intenta posar-se al capdavant de totes les operacions, però la Tristesa, la Por, l’Ira i fins i tot el Fàstic no li posen les coses fàcils. Lògicament, fem costat al personatge de l’Alegria des del primer moment però, a poc a poc, veiem que la resta d’actors són igual de necessaris. Com deia, es tracta d’arribar al punt mitjà. Tenir records tristos també és important. La vida té bons moments i altres que no ho són tant. “Inside me” és imaginativa, original i plena d’enginy. Serà difícil veure alguna cosa millor en el que queda de temporada. És d’aquelles històries que queden.

"LEJOS DEL MUNDANAL RUIDO"

Si sumen una actriu de la qualitat de la londinenca Carey Mulligan a la d’un director del talent del danès Thomas Vinterbeg només pot sortir una molt bona pel·lícula. És el cas de “Lejos del mundanal ruido”, una revisió del clàssic drama rural de Thomas Hardy. La seva protagonista, la jove Bathsheba Everdene, està cortejada per tres homes diferents: un pastor, un home ric i un soldat.

Mulligan està sensacional, com és habitual en ella. Només amb un somriure omple la pantalla. La seva Bathseba està plena de matisos i evidencia perfectament que està en constant evolució. És difícil millorar-la. D’aquesta actriu em quedo amb tres pel·lícules: “Drive” i “Shame”, del 2011, i “An education” (2009). Al pastor, que també treballa francament bé, l’interpreta Matthias Schoenaerts, a qui recordo pel seu paper principal a “De óxido y hueso”, al costat de Marion Cotillard. Tom Sturridge és el soldat i Michael Sheeen (“Matar al mensajero”, 2014) l’home acabalat que intenta casar-se amb la Bathseba, com els altres tres.

“Lejos del mundanal ruido” és un drama amb majúscules. Vinterberg vol deixar molt clara la independència de la protagonista, que no vol sotmetre’s a cap home... tot i que, en alguna fase de la pel·lícula, ho acabi fent. Vol demostrar que pot portar la granja que hereta del seu tiet ella sola, tot i ser una dona soltera. Hi ha molta gent que ho veia impossible. Tant el pastor com l’home ric li fan costat. Tot el contrari que el soldat, que la tracta amb menyspreu des del mateix moment que la coneix... encara que ella no sempre n’adoni. De Vinterberg m’encanten, sobretot, “La caza” (2012), “Submarino” (2010) i “Festen” (1998). Un director imprescindible.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy