La protagonista principal és la Sandra, professora d’un institut del barri de Sant Andreu de Barcelona. Les coses no li van malament, però fa temps que ha perdut la capacitat d’enamorar-se i també de ser feliç. La tumultuosa relació amb la seva germana Raquel, autoritària i malèvola, l’ha marcat per sempre més. Quan era el moment, la seva mare tampoc no va estar a l’altura. És per això que tendeix a l’autodestrucció, atipant-se de menjar porqueria i fent altres coses que ara no vénen al cas. Sala escriu tot un assaig sobre la pedagogia de l’error i el poder enganxós de la culpa, que també rosega l’Izan, l’alumne de la Sandra immers en un cas d’abús sexual. Entre ells s’estableix una relació de cordialitat força estranya. Malaltissa i poc recomanable.
Completen el quadre de personatges principals l’Albert i en Minu. L’Albert és la parella de la Sandra. Havia estat professor seu a la universitat. Té un llibre publicat, “He vist passar un cranc amb bicicleta” -que no ha tingut massa èxit-, i n’està escrivint un altre. El títol és una picada d’ull de Sala a la seva anterior novel·la, "La fuga de l'home cranc". En Minu, més jove i surfista, també està enamorat de la Sandra. Fa classes al mateix institut. Tota l’acció passa al llarg d’un any escolar, dividit en quatre parts: primer, segon i tercer trimestre i vacances. El narrador de la història parla en català, però inclou frases en castellà, sovint col·loquials i molt de ‘carrer'. Les posa en boca d’algun dels protagonistes. Des que comences a llegir, t’adones que l’atmosfera que envolta la Sandra és angoixant i que només deixarà de patir si fa un gir radical a la seva torturada vida.
“El quart dia, a les deu del matí, sona l’intèrfon. De tant en tant passa, però sempre és correus o publicitat i sempre hi ha algun veí que obre. Aquesta vegada, en canvi, torna a sonar. Quatre trucs, espaiats. Qui pot ser? No truca de manera insistent però tampoc desisteix. La Sandra espera que es cansi i marxi però sempre torna a sonar. Comença a formar-se un esbós de personalitat a l’altra banda, per la forma de trucar –trucs iguals, llargs-, normalment la gent canvia el patró quan es dilata l’espera, allarga els trucs o augmenta la freqüència, però no és el cas. Els intervals es van omplint d’una pregunta cada cop més definida. Podria ser un vell o un boig. Però, per què no, també pot ser la seva mare”.
Bona setmana totes i a tots.
@Jordi_Sanuy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada