Comentari: Kirikú i la bruixa. Nota: 6

La força de la paraula

1998 / 74 minuts / Bèlgica / Animació / Director: Michel Ocelot / Els habitants d'una aldea africana estan atemorits per la bruixa Karaba. Segons sembla, aquesta ha estès un malefici i s'ha menjat tots els homes que s'han atrevit a desafiar-la. Fins el dia que neix un nen, Kirikú, que li planta cara des del primer moment. Però ell, que ja surt de dins de la seva mare caminant i parlant, no fa servir la violència. Les seves armes són l'astúcia i el saber.

'Kirikú i la bruixa' és una faula africana que deixa clar que les coses no són sempre com semblen inicialment. Michel Ocelot ens explica la història d'un nen petit que és capaç d'aconseguir allò que tot un poble no ha pogut fer al llarg dels últims anys. A diferència de la resta de l'aldea, en Kirikú no té por de la bruixa. Però abans de plantar-li cara, decideix esbrinar quins són els seus punts febles. Vol guanyar-la sabent a qui s'enfronta. Per què és dolenta, pregunta un i altre cop? Per descobrir-ho, passa a l'altre costat de la muntanya, on mai no ha pogut arribar ningú. La bruixa els ho prohibeix. Curiosament, allà hi ha el seu avi, que és l'única persona que pot contestar-li totes les seves preguntes.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

Al final, en Kirikú demostra que la bruixa no era dolenta per naturalesa. Se n'havia tornat perquè, com pràcticament tothom, patia molt. Temps enrere uns desconeguts li havien clavat una espina a l'esquena i, quan ell li treu, es torna bona. A la vida tot és possible. No és bo creure's sempre el què diu la gent. Pot ser més difícil, però el més intel·ligent és esbrinar el motiu de les coses i formar-se una opinió pròpia. Lògicament, la bruixa, amb qui s'acaba casant, no s'havia menjat cap home. L'únic que no entenc és per què el protagonista és un nen que acaba de néixer i no un de petit, però vaja. Quan allibera a la bruixa, ell es fa gran de cop. La pel·lícula té una música excel·lent, firmada per Youssou N'Dur.