Comentari: 'Love Liza'. Nota: 8'1

Per què ho has fet, Liza?

2002 / Premi al millor guió al Festival de Sundance / Estats Units / 93 minuts / Drama / Director: Tood Louiso / Intèrprets: Philip Seymour Hoffman, Kathy Bates, Sarah Koskoff, Jack Kehler, Stephen Tobolowsky, Shannon Holt, Erika Alexander / Després del suïcidi de la seva dona, un dissenyador de pàgines web cau en una profunda depressió. Intenta saber per què ho ha fet, però no es veu amb força suficient per obrir la carta que li deixa abans de disparar-se un tret al cap. En Wilson intenta alienar-se amb l'aeromodelisme i esnifant benzina, rebutjant l'ajut de la seva sogra.

Love Liza és Philip Seymour Hoffman. L'actor de Nova York fa una interpretació realment brillant. Personalment, crec que fins i tot està per sobre del paper que va fer a 'Capote' i que, entre d'altres premis importants, li va reportar l'Òscar l'any 2005. Seymour Hoffman ens defineix a Wilson d'una manera espectacular, amb un munt de contrastos. El protagonista principal d'aquesta gran pel·lícula és un dissenyador de pàgines web que ha embogit amb l'inesperat suïcidi de la seva dona. Està destrossat, histèric, passant del riure al plor, de la falsa eufòria a la desesperació. Un comportament lògic, si tenim en compte que acaba de tenir una pèrdua irreparable.

En Wilson s'abandona físicament i deixa de rendir a la feina, rebutjant a tothom qui intenta ajudar-lo, amb la seva sogra al capdavant. Hi ha una companya de feina que també intenta fer-li costat, tot i que espera que la seva simpatia sigui compensada ràpidament. Està enamorada d'ell i no té cap problema en dir-li personalment, quan el cadàver de la seva dona encara esta calent, com aquell qui diu. Philip Seymour Hoffman ens fa posar els pèls de punta, però Kathy Bates (una assegurança de vida) també es llueix. L'escena en què, cridant, li demana fotos de la Liza és memorable, per a mi ja forma part de la història del cinema.

Quin és l'objectiu de la pel·lícula? Ni ho sé ni m'importa. En tinc prou amb veure l'evolució d’en Wilson, com cau en picat per culpa de les cirscumstàncies. No sap per què s'ha matat la seva dona i no s'atreveix a llegir la carta que li ha deixat, tot i les lògiques pressions de la seva sogra. 'Love Liza' és un exercici d'intimisme, un títol trist i profund, que ens retrata la desesperació humana. La banda sonora és un altre dels encerts de Todd Louiso, un director força desconegut.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

En Wilson no sap què fer per oblidar i intenta reduïr el seu patiment esnifant benzina. Es transforma en un veritable addicte, arribant a perdre els papers quan, per oblit, se li acaba. La seva forçada passió per l'aeromodelisme, que mai li havia agradat, és una altra de les seves solucions d’urgència. Tot, abans d'obrir la carta que pot explicar els motius del suïcidi de la seva dona i del seu patiment. O augmentar-lo, clar.

L'escenes en què en Wilson fa fora el seu nou i únic amic de casa seva, sense mobles, completament buida, i la que demana una guia telefònica en un bar són duríssimes, com moltes d'altres. Tenen una tensió espectacular, aconseguint que, a poc a poc, t'apropis al protagonista. 'Love Liza' és una petita joia amb un final excessivament senzill; sobretot tenint en compte la globalitat de la pel·lícula. Molt recomanable, de veritat.