La bombolla és la mateixa pel·lícula
2006 / Estats Units / 73 minuts / Intriga / Director: Steven Soderbergh / Intèrprets: Debbie Doebereiner, Dustin Ashley Misty Wilkins / La Martha i en Kyle treballen en una petita fàbrica de nines. Tot i que ella és més gran que ell, són bons amics. L'arribada de Rose, jove i atractiva, canvia les coses, perquè en Kyle comença a passar més temps amb ella que amb la Martha. Poc després, la Rose és estrangulada.
'Bubble' és una pel·lícula estranya. Aprofitant el títol, podríem dir que sembla que tota la història estigui dins d'una bombolla; potser amb l'objectiu d'amortir l'acció. És tediosa, però voluntàriament. L'Steven Soderbergh ens apropa la desolació d'una zona rural de Virginia, com desolades són les fàbriques i les cases on treballen i viuen els protagonistes. La fàbrica de nines és pràcticament 'fantasma', amb poquíssima gent i una maquinària completament desfasada. Les nines les fan manualment, col·locant poc a poc els ulls, les celles, el cabell..., un muntatge lent i precís que acaba provocant una mica d'angoixa en l'espectador. Dones les gràcies a Déu per no treballar en un lloc com aquest.
Els personatges són igual que l'ambient, dispersos, desesperats, amb poc marge de maniobra en una societat que, per diferents raons, els ha deixat al marge. Tenint en compte totes aquestes premises, s'entén que la pel·lícula sigui trista, senzilla i silenciosa, com rodada a càmara lenta. Sembla que no passi res, però són moltes les coses que acaben passant. En Kyle no entén res, però tampoc la Martha, tot i que és la principal protagonista de la tragèdia.
(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)
Dins d'aquest caos silenciós, on res sembla tenir una explicació concreta, la Martha assassina la Rose. Ni ella mateixa sap ben bé per què. Suposo que a la buidor natural de la seva vida s'hi afegeix que, amb l'arribada de la nova treballadora, en Kyle s'allunya una mica més d'ella. La Martha sap que mai el tindrà com a parella, però ja fa anys que es conforma amb estimar-lo com a amic. La Rose li fa nosa, perquè li prèn protagonisme i, en un moment de bogeria transitòria, acaba matant-la.
1 comentari:
Pel.lícula interessant, sorprenent i diferent, en què els silencis són importants. No és tant allò que diuen els personatges ni què passa com l'ambient - la bombolla- que crea el director.
Publica un comentari a l'entrada