Em llepo el dit, I què?
2005 / Estats Units / 96 minuts / Drama / Director: Mike Mills / Intèrprets: Lou Taylor Pucci, Tilda Swinton, Vicent D’Onofrio, Keanu Reeves, Benjamin Bratt, Kelli Garner, Vince Vaughn. Justin Cobb és un noi que als seus 17 anys encara es llepa el dit. Aquest hàbit està trastornant la seva vida i la de tothom qui l'envolta; especialment la dels seus pares. Intenta superar aquest problema a través de la hipnosis, però no és la solució adequada. Per a ell, els problemes no han fet més que començar.
'El truc de la vida està en viure sense resposta'. Quina gran frase. A 'Thumbsucker' la pronuncia en Perry Liman, el dentista d'en Justin Coob, interpretat magistralment per en Keanu Reeves. És un paper curt, però molt intens. Un personatge que evoluciona, físicament i psíquica, a mida que avança la pel·lícula. Només és un dentista, però fa de psicoanalista i d'hipnotitzador. Es passa la vida buscant respostes fins que un dia descobreix que és millor no tenir-les.
El debut cinematogràfic de Mike Mills és prometedor. 'Thumbsucker' és una pel·lícula refrescant i senzilla que ens apropa els traumes d'un adolescent. És veritat que llepar-se el polze de la mà dreta amb 17 anys no és normal. Però qui decideix què ho és i què no? El seu pare, un jugador de futbol americà fracassat, el vilipendia sense pietat. Han passat els anys i encara no ha assumit que una lesió va trencar la seva carrera esportiva i descarrega la seva ira sobre el seu fill. I què si es llepa el dit?
En Justin té la sort o la desgràcia de caure en les mans d'un curiós dentista. L'hipnotitza perquè deixi de llepar-se el dit, però aquesta curiosa teràpia no funciona. En Perry no deixa de ser un somniatruites, en el fons molt més insegur que el seu jove client. Més tard s'adona que ha de canviar, que ha d'abandonar el camí equivocat el més aviat possible. És un dentista; res més. Cal deixar les floritures i les extravagàncies al marge. El seu canvi d'estil, amb pentinat inclòs, és molt bo. Gran 'cameo' del comercial Kevin Reeves, sens dubte.
(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)
El gran paper de Lou Taylor Pucci és un dels pilars de 'Tumbsucker'. La pressió del seu pare el va desequilibrant poc a poc i, per sort, a l'institut s'adonen que el seu rendiment va decreixent. Després de fer-li dues senzilles preguntes (gran criteri mèdic, sens dubte) li diuen que és hiperactiu i comencen a medicar-lo. En Justin cada cop se sent més segur, fins el punt de posar-se al capdavant de l'equip de debat, al qual condueix fins a la final nacional. La medicació funciona. Només li fa costat la seva mare, una infermera que s'encarrega de cuidar famosos amb problemes de drogadicció.
En Justin també prova les drogues, sobretot per intentar apropar-se a la Rebecca, una espectacular Kelly Garner. El final de la pel·lícula no em convenç: el protagonista deixa les drogues i se'n va a estudiar a la Universitat de Nova York. Un final 'made in Hollywood'. Abans, però, una escena espectacular: en Justin està somniant que presenta un 'Telenotícies' (ell vol ser periodista televisiu) i, alhora, que el veuen, des de les seves respectives cases, totes les persones amb qui ha compartit la seva vida. Un gran somni. Es farà realitat ara que ja no es llepa el dit? És més, ara tothom li diu que tampoc era un problema. En què quedem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada