Comentari 'Salvador' (Puig Antich). Nota: 7'0

Lluitar en contra del sistema

2006 / Espanya / 134 minuts / Drama basat en fets reals / Director: Manuel Huerga / Intèrprets: Daniel Brühl, Tristán Ulloa, Leonardo Sbaraglia, Leonor Watling, Ingrid Rubio, Celso Bugallo, Mercedes Sampietro, Olalla Escribano, Carlota Olcina, Joel Joan, Bea Segura, Aida Folch, Biel Durán / El 2 de maç de 1974, el jove anarquista Salvador Puig Antich es va convertir en l'últim pres polític executat a Espanya amb 'garrote vil'. 'Salvador' és la seva història i els intents desesperats de la seva família, companys i advocats per evitar la seva mort.

Ara que està de moda aquesta paraula, podríem dir que Salvador Puig Antich era un antisistema. Fill d'una bona família va perdre la vida per intentar plantar cara a la dictadura de Francisco Franco. Tot el que fa, que no és poc, és en nom de la llibertat; res és en benefici personal. No té remordiments en cap moment, ni tan sols quan roba bancs. Ho fa per finançar una causa que considera justa. Salvador s'autoproclama com un nou 'Robin Hood'; és a dir, que roba els diners dels rics per intentar fer feliços als pobres.

Salvador Puig Antich cau simpàtic, sobretot a Catalunya. Sembla que va ser el causant de la mort d'un policía però, a dia d'avui, aquest assumpte encara no està clar. En tot cas, va ser un accident, en defensa pròpia i enmig d'una batussa que ell no va provocar. I a partir d'aquí, i en un país com aquell, ja ha begut oli. ETA acabava de matar Carrero Blanco i el Govern necessitava un cap de turc. Qui millor que Salvador Puig Antich, que els havia deixat en evidència un munt de cops.

Daniel Brühl, que va néixer a Barcelona, està extraordinàri, com quasi bé sempre. És un actor compromès i sempre mira de fer papers que l'enriqueixin, que li aportin alguna cosa positiva. 'Goodby Lenin', 'Los Edukadores' i ara 'Salvador' en són tres grans exemples. La resta d'actors també rendeixen a un gran nivell, amb Leonardo Sbaraglia al capdavant. El policía a qui representa passa d'odiar a Salvador, a fer-li costat. I és que acaba descobrint que no és el monstre que li havien dit que era. Massa cops ens deixem portar pel què diuen els altres. En Jesús fins i tot acaba plorant quan assassinen en Salvador amb el 'garrote vil'. Ho fan depressa i corrent, no fos que l'indultessin abans. Encara avui, és difícil d'entendre que en una època relativament recent s'utilitzés un mètode d'assassinat tan cruel i repugnant.

La pel·lícula, que és força llarga, passa volant. El guió té molt ritme i l'espectador ho agraeix en tot moment. 'Salvador' està basada en fets reals però, si no hagués estat així, estic convençut que seria un thriller extraordinari. La darrera mitja hora, a temps real, és absolutament brutal. Si hagués estat una història de ficció i no haguéssim sabut com acabava, ens hauríem menjat totes les ungles. No n'hauríem deixat ni una. Tot i així, acabes patint al costat de la família que, a banda del seu pare (un mut Celso Bugallo), no l'abandona en cap moment. Salvador és el seu heroi.

L'escena en què el seu advocat i els seus amics fan les últimes trucades des del Col·legi d'Advocats de Barcelona és brutal. També impressiona l'escena en què preparen l'execució. El botxí clava el pal a terra i col·loca tot el que necessita amb una fredor insultant. És la seva feina (quina feina!) i no es preocupa ni el més mínim de Salvador ni de la gent que l'envolta. Per completar el pastís, cal dir que la banda sonora de la pel·lícula és extraordinària. Crec que 'Salvador' és un exercici de memòria que tothom hauria de fer. Oblidar coses com aquesta mai no és bo. Manuel Huerga li ha donat un sentit homenatge, sens dubte.