Comentari: 'Copying Beethowen'. Nota: 7'3

Experiència 'religiosa'

2006 / Estats Units / Drama d'època - Biogràfic / 104 minuts / Directora: Agnieszka Holland / Intèrprets: Ed Harris, Diane Kruger, Matthew Goode, Phyllida Law, Nicholas Jones, Joe Anderson / Anna Holtz, de 23 anys, és una prometedora aspirant a compositora que intenta trobar el seu futur musical a Viena. És la millor de la classe i, per aquest motiu, el professor l'envia a Ludwig van Beethoven, perquè li faci de copista. El músic, pràcticament sord, amb un caràcter agriat i masclista com pocs, volia un home, però al final es rendeix davant de la clarividència de la noia per la música. L'accepta i comença una extraordinària relació que canviarà la vida de tos dos... per sempre.

Ni sóc expert en música clàssica ni m'emociono amb facilitat, però haig de reconèixer que em van caure les llàgrimes mentre escoltava l'estrena de la 'Novena Simfonia'. Aquells deu minuts de pel·lícula, amb Beethowen dirigint, l'Anna Holtz marcant-li el pas i la coral cantant, no se m'oblidaran mai més. Ja formen part, i amb lletres majúscules, de la meva personal i particular història del cinema. Cares d'alegria, la gent plorant de felicitat, vibrant al costat del geni indomable. Segur que presenciar en directe l'estrena de la 'Novena Simfonia' va marcar les vides de tots els amants de la música que aquella nit es van reunir a Viena.

Ed Harris està genial, com gairebé sempre. Fa una interpretació del compositor plena de personalitat i de bellesa. Ningú ho hauria pogut fer millor que ell. És un actor camaleònic al cent per cent, fins al punt que en aquesta pel·lícula trigues a reconèixer-lol. La caracterització és espectacular, immillorable. Ed Harris és un dels meus actors de culte. Hi ha tres títols d'ell que són imprescindibles:'El show de Truman'(1998), on dóna vida a Cristof -el Déu de la sèrie que interpreta Jim Carrey; 'Pollock' (2000), en què interpreta magistralment a l'histriònic pintor nord-americà (un expressionista abstracte ple d'excessos); i 'La Horas' (2002), on és un malalt de sida en estat terminal.

Tenint en compte que Harris és un dels grans, podríem pensar que 'es menjaria' a la seva copista, però el treball de Diane Kruger és sublim. La batalla interpretativa entre un i altre és el millor de la pel·lícula. Fins ara, Kruger només havia destacat per la seva bellesa natural, per res més. La recordo a la deliciosa 'Feliz Navidad' (2005) i a 'La Búsqueda' (2004), potser la pitjor pel·lícula que he vist en els últims anys. L'Anna Holtz que ens regala a 'Copying Beethowen' és dolça i temperamental alhora, capaç de dir-li al músic el que pensa d'ell, sense pensar-ne abans les conseqüències. Això sí, té més tacte que ell, quan parla intenta fer-ho amb la màxima educació possible. La Diane Kruger va tenir la sort de ser dirigida per la polonesa Agnieszka Holland, mare de 'Europa, Europa' i d''Olivier, Olivier', dues grans pel·lícules.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

'Copying Beethoven' és la suma de la interpretació d'Ed Harris amb la de la Diane Kruger més la música del gran compositor alemany, que li dóna un embolcall fantàstic Es tracta d'una pel·lícula biogràfica, que ens apropa al geni des del punt de vista de la seva copista, una aprenent a compositora que va ser la oïda de Beethowen quan ja estava pràcticament sord.

De fet, la magnífica Anna Holtz va ser molt més que la seva copista, va ser la seva Musa, la persona que va saber inspirar-lo quan ja estava barallat amb tot i tothom. 'Ha estat Déu qui t'ha enviat cap a mi; ets un àngel li repetia constantment'. L'Anna volia ensenyar-li la seva obra musical, que l'ajudés a triomfar, però va ser a l'inrevés. Va ser Beethoven qui es va beneficiar més d'aquesta relació entre tots dos a través de la música.

Hi ha una escena que em va impressionar perquè era contradictòria i lògica alhora. Hi ha una dona asseguda al costat de la porta de Beethoven. L'Anna li pregunta: Què fa aquí? I ella li contesta: gaudir d'un dels meus pocs moments de silenci. L'Anna repregunta: I perquè no marxa a un altre lloc? I l'àvia li diu: Perquè sóc la veïna de Beethoven... Tota Viena pagaria per estar en el meu lloc. El segueixo des de la quarta i ja prepara la desena! Després de la novena, el geni va perdre el suport del públic, perquè el consideraven massa modern. Però Beethowen era un visionari i, com no, amb la música llavors rebutjada va ser l'inspirador de moltes generacions de músics. I no era per menys.