diumenge, de maig 27, 2007
Comentari: 'Piratas del caribe 3': (En el fin del mundo). Nota: 7
Quan s’estrenarà la quarta?
2007 / Estats Units / 168 minuts / Aventures / Director: Gore Verbinski / Intèrprets: Johnny Depp, Orlando Bloom, Keira Knightley, Geoffrey Rush, Jonathan Pryce, Bill Nighy, Chow Yun-Fat / Will Turner (Orlando Bloom) i Elizabeth Swann (Keira Knightley) s’han aliat amb el capità Barbosa (Geoffrey Rush) per intentar alliberar al capità Jack Sparrow (Johnny Depp), en deute etern amb Davy Jones. Per aconseguir-ho, es dirigeixen cap a Singapur, on esperen trobar la col·laboració d’un perillós pirata xinès. Paral·lelament, l’’Holandés Errante’, ara sota la ‘Compañía de las Índias Orientales, continua dominant els Sets Mars. Ha arribat el moment de la veritat: tothom ha d’escollir bàndol per afrontar la batalla final. Les vides de tots ells i de la pirateria clàssica penja d’un fil...
Em va agradar ‘Piratas del Caribe 3 (En el fin del Mundo)’. Ho reconec. Passa alguna cosa? A mí també m’apassiona el cinema d’autor, les pel·lícules orientals, les alemanyes, però s’ha de saber valorar tot amb una certa mesura, sense condicionants externs ni prejucidis. Estar tres hores assegut al cinema sense moure’s ni mirar el rellotge no és fàcil; i Gore Verbinski ho aconsegueix. No tinc massa fresques les dues primeres parts de la saga (evito dir trilogia, perquè també hi haurà un quart capítol), però m’arriscaria a dir que aquesta té més de la primera que de la segona. Hi ha interessants escenes de lluita i un humor molt particular. Tampoc no podem deixar de banda l’estelar intervenció de Keith Richards, el guitarrista dels ‘Rolling Stones’.
Visualment, ‘Piratas 3’ és molt gran, amb uns esfectes especials extraordinaris. La batalla final, amb abordatge inclòs, està a l’alçada de ‘Master and Commander’ (2003). La música, el so i la fotografia també són bons, creant un embolcall suggerent. La pel·lícula és un ‘divertimento’, res més. És allò de passar-s’ho bé sense preguntar-se massa coses. Els nens (i els que no ho som tant) ens agraden els pirates, i els de la Disney, més llestos que la gana, han trobat un filó inesgotable. ‘Piratas 3’ és cinema comercial, de crispetes, d’aquell que no necessita presentació. Només cal estrenar la pel·lícula; l’èxit està assegurat. La factoria Disney, ancorada en el cinema infantil –sense rumb ni idees- aquí ha estat molt encertada. S’ha de reconèixer.
Quin ‘plus’ aporta ‘En el fin del Mundo’ respecte les dues primeres parts? Doncs l’humor paranoic que envolta al personatge de Johnny Deep, el capità Jack Sparrow, més embogit que en les anteriors. En part és lògic, perquè en aquesta... està mort! En alguns moments, i salvant les distàncies (molt llargues, que ningú s’empipi), la interpretació d’aquest carismàtic pirata m’ha fet pensar en els guions de Charlie Kaufman, pare d’obres d’art com ‘Olvídate de mí’(2004), ‘Adaptation’ (2003) o ‘Cómo ser John Malkovic’ (1999). Tres exemples: una presó i un vaixell ple de Jack Sparrow i ell mateix parlant amb dos Sparrow petitons, exemplificant allò de l'angelet bo i del dimoniet dolent. Tot molt ric visualment, amb fons blancs i colors pastel. Mig realitat, mig somni, a cavall entre el regne dels vius i dels morts.
Johnny Deep et pot agradar molt o decepcionar-te totalment, perquè s’acaba transformant en una caricatura d’ell mateix. Orlando Bloom continua sense enganxar, apàtic com sempre. A ‘Piratas 3’ destaca Keira Knightley (fantàstica a ‘Orgullo y prejuicio’ (2005) i Geoffrey Rush, que l'any 2006 va guanyar l’Òscar per ‘Shine'. La resta de personatges d’aquesta pel·lícula, i aquest és un dels seus grans problemes, són extremadaments plans.
La conversió de dos soldats a pirates, quan fan l’abordatge i perden, és memorable. Passen d’atacar per guanyar a quedar-se amb els veritables vencedors, com aquell qui diu... d’incògnit! Gens real, és veritat, però divertidíssim. Es canvien de roba, s’embruten una mica i, vinga, a cridar com dos pirates més. La reunió dels pirates dels 7 mars, amb l’aparició de Keith Richards, val mitja pel·lícula. El guitarrista fa de pare de Jack Sparrow, amb un look idèntic. És realment impressionant. Omple la pantalla, com quan toca amb els ‘Rollings’. Es comenta que Johnny Deep va exigir que Richards, amb qui ha basat el seu personatge, interpretés al seu pare. Era la seva única condició. El diàleg entre ells impagable. Com a exemple, aquest petit extracte:
Hola, Pare. Cóm està la mare?
Fa anys que és morta.
Vaja... I què t'expliques?
(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)
L’argument? És el menys important, però vaja, es resumeix fàcilment. Cal rescatar al capità Jack Sparrow, que ja forma part del regne dels morts. I como no, acaben aconseguint-ho, obrint pas a una multimilionària quarta part. Enmig, batalles i més batalles, pirates i més pirates (xinesos, anglesos, francesos...) i la mort de Will Turner, ara al capdavant de l’’Holandés Errrante’. No m'oblido dues històries d’amor: la d’en Will i l’Elizabeth, que es podran veure un dia cada deu anys (quina paciència... o tranquil·litat, qui sap) i la de Davy Jones amb la Deesa. Un ‘tortell’ sense cap ni peus. Però mana l’espectacle i a 'Piratas 3' és molt gran. Res més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada