La bella i la bèstia
2005 / 3 Òscars: Millors efectes especials, millors efectes sonors i millor so / Estats Units / 187 minuts / Aventures – Fantàstic – Acció / Director: Peter Jackson / Intèrprets: Naomi Watts, Adrien Brody, Jack Black, Thomas Kretschmann, Jamie Bell, Lobo Chan, Kyle Chandler, Colin Hanks, Evan Parke, Andy Serkis, Ray Woolf / Ann Darrow (Naomi Watts) és una actriu de vodevil que es queda sense feina durant la Gran Depressió de Nova York. Quan més desesperada està, en Carl Denham (Jack Black) li ofereix fer una pel·lícula en una illa remota. És un empresari tan aventurer com estafador. El viatge també l’emprèn el guionista, Jack Driscoll (Adrien Brody), que no està temps de baixar del vaixell... mentre en Carl l’ensarrona una vegada més. A l’Illa de la Calavera descobreixen un goril·la gegant batejat amb el nom de King Kong. Però la bèstia no està sola. Allà també hi viuen dinosaures i una estranya tribu oculta des de fa milions d’anys. Més enllà del perill i de la por, en Carl veu la possibilitat de guanyar diners i més diners. Ara sí. Pot fer una gran pel.lícula i, qui sap, potser d’exhibir la criatura al centre de Nova York. Abans, però, ha de capturar a King Kong... i no serà fàcil
Des d’un punt de vista visual, King Kong és una gran pel·lícula, espectacular en tots els sentits. Té una fotografia excepcional, igual que els efectes especials, els efectes sonors i fins i tot el so. Va rebre tres Òscars, però podien haver estat molts més, tots tècnics, això sí. Peter Jackson és un gran director, com ja va demostrar a la trilogia de ‘El señor de los anillos’, i està acostumat a controlar-ho absolutament tot. S’implica en els seus projectes al màxim i això sempre es nota. A més, com ja ha explicat ell mateix en diverses ocasions, el King Kong original (1933) va marcar la seva infància i la seva pel·lícula és un merescut homenatge.
King Kong, però, no és una pel·lícula rodona, ni molt menys. Per començar és excessivament llarga, més de tres hores i quart. Jo crec que n’hi sobra, com a mínim, una. Les baralles del goril·la amb els dinosaures es fan eternes. Sembla que no s’acabin mai. A més, com que es tracta d’un remake, ja saps com acaba i perd allò del ‘factor sorpresa’, en seguir fil per randa l’original. El millor, com en la majoria dels títols de Peter Jackson, l’extraordinària narració dels esdeveniments. L’acció està tan ben explicada com les seqüències d’amor, sobretot entre la bèstia i la noia. Els jocs de mirades entre tots dos són màgics, encisadors, omplen la pantalla del primer a l’últim moment.
L’elecció de Noemi Watts per fer d’Ann Darrow és un encert. Fa un paper excepcional, demostrant que és una actriu amb un gran talent, com ja va demostrar a ’21 gramos’ (2003). Actualment, també la podem veure brillar a ‘El velo pintado’ (2006). El seu personatge és fràgil i fort alhora, desesperat i esperançador, una dualitat que ens apropa magistralment. Jack Black també està a l’alçada. Es tracta d’un actor moltes vegades menyspreat (per la seva participació en títols còmics), però té molt talent. Va quedar clar a ‘Alta fidelidad’ (2000) i en la divertidíssima ‘Escuela de rock’ (2003). Per a mi, Adrien Brody (que fa de guionista) està un esglaó per sota dels altres dos. Correcte i prou. Al xicot de l’Elsa Pataky només el recordo per ‘El pianista’ (2002), imprescindible en tots els sentits. A la resta de pel·lícules no m’ha emocionat massa.
(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)
La història no té secrets. Un director boig per l’èxit enganya pràcticament tothom per rodar una pel·lícula en una illa suposadament deserta. Allà, però, hi ha bitxos de tot tipus, gegants, això sí. Potser són simples mosquits, però semblen balenes. I és clar, si els mosquits són tamany XXL, és lògic que els goril·les, o el goril·la en aquest cas, arribi pràcticament al cel. La bèstia rapta la noia, però el director no pateix gens ni mica. Veu la possibilitat de rodar una pel·lícula millor del que pensava inicialment. Cada vegada que mor algú (17 a l’Illa) diu alguna cosa similar a aquesta: ‘li dedicarem la pel·lícula. La recaptació serà per la seva família. L'espectador podrà ser partícep de la seva història pel preu d’una entrada’.
En Carl Denham se salva, però se li fa malbé la màquina de cinema. Però és ambiciós i no es dóna per vençut. Captura el goril·la i se l’emporta a Nova York per exhibir-lo. És un fracàs total, perquè la bèstia s’escapa (a la recerca de la seva xicota) i destrosa mitja ciutat. El director s’enfonsa a la misèria i la bèstia en el cel de Nova York, després que uns avions l’ametrallessin i els fessin caure de dalt d’un gratacels. L’Ann, enamorada ella, es queda amb el guionista. És el segon plat, però l’amor amb King Kong és impossible: és mort i massa gran per emportar-se’l a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada