El pont dels jueus (Martí Gironell)

Amb motiu de la publicació de "Paraula de jueu", del bon amic Martí Gironell (Besalú, 1971), he reelegit “El pont dels jueus”, publicat l’any 2007. Feia poc que havia començat Paranoia 68 i encara no parlava de literatura. Per aquest motiu, el comento ara. Amb el pas del temps, el segon llibre d’en Martí, després de “La ciutat dels somriures”, s’ha convertit en tot un ‘longseller’. Està publicat per Columna i té 272 pàgines. El reediten cada any.

L’acció comença quan el comte de Besalú decideix construir un pont fortificat. Sap que marcarà un abans i un després en la vida de la vila. La farà créixer davant de les seves competidores directes. El projecte li encarreguen al mestre d’obres Prim Llombard, que arribarà a la localitat amb el seu fill Ítram, de 15 anys. El lector segueix les obres del pont original a través del dietari escrit pel citat Ítram. Qui se l’està llegint amb molt d’interès és en Pere Baró. A ell li han d’encarregat la reconstrucció, tres-cents anys després. A “Paraula de jueu” és el mestre de Puigcerdà qui el torna a aixecar, amb molts problemes, com el seu predecessor. Prim Llombard ha de lluitar contra més d’una conspiració. La més important la que dirigeix el comte Hug d’Empúries, que ataca la pedrera des d’on s’estan traient les pedres i també organitza el sanguinari setge al castell.

La novel·la és tota una aventura, amb l’Ítram i la Jezabel, una jove jueva, filla de metge, com a dos dels grans protagonistes. La seva és una història d’amor total. De suma de cultures. Mentre construeix el pont, Prim Llombard té rivals humans (com el citat compte) i alguns de més fantàstics, amb el Numen al capdavant. És la deïtat que fa embogir el riu. Per les pàgines del llibre també hi passegen druides, dones d’aigua i sinistres frares, que es mouen per interessos propis. Poc importen les conseqüències que les seves accions puguin provocar en els altres. Confinada al call, la comunitat jueva serà un suport vital perquè les obres del pont es puguin acabar. Estem davant d’un llibre àgil, molt més curt que paraula de jueu, i que es llegeix d’una tirada. Amb els anys, s’ha convertit en un clàssic. Encara es llegeix a clubs de lectura i escoles, i se’n fan un munt de treballs.

“Als carrers hi havia l’ambient de les grans ocasions. I aquell dia també ho era. El Gran Torneig Comtal s’ho mereixia. No era un esdeveniment qualsevol. Tot estava engalanat amb penjants, banderoles, penons, garlandes, escuts i estendards dels participants. No hi eren tots els blasons dels cavallers, només es veien els distintius dels més espavilats. El mateix dia del Gran Torneig ordenaven a algú del seguici que col·loqués el seu blasó en punts estratègics del poble i fins i tot a prop dels portals d’entrada al comptat. Així s’asseguraven més claca que animés i els donés suport durant les proves”.

Bona setmana a totes i a tots.

@Jordi_Sanuy