Comentari: 'Alpha dog'. Nota: 6'2

Pijos i traficants

2006 / Estats Units / Drama / 117 / Director: Nick Cassavetes / Ben Foster, Bruce Willis, Sharon Stone, Shawn Hatosy, Emile Hirsch, Justin Timberlake, Anton Yelchin, Dominique Swain, Alex Kingston, Lukas Haas, Harry Dean Stanton / En Johnny Truelove (Emile Hirsch) és un jove que viu en una luxosa casa en un dels barris més exclusius de Los Ángeles. Per a ell, la vida és una festa, sempre envoltat d’amics, noies guapes, drogues i molt d’alcohol. Tot és possible gràcies al seu pròsper negoci de traficant. Però un dia, sense adonar-se’n, es troba amb l’aigua al coll. El seu imperi està a punt d’ensorrar-se per sempre.

Si la teva mare pren èxtasi per ‘follar’ amb el teu pare –aquí no puc dir fer l’amor, ho sento-; si arribes a casa i el teu pare s’ho està muntant amb dues dones alhora (i cap d’elles és la teva mare, està clar); si el teu pare té més marihuana al jardí que plantes… és normal que no acabis sent un noi ‘normal i corrent’. Això és el que els passa als protagonistes d’’Alpha dog’, que creixen enmig de l’abundància: cases grans, piscines grans, cotxes grans i, encara que sembli un tòpic, poc carinyo, per no dir gens. Els diners, en forma de regal, en forma de premi, serveixen per tapar-ho tot. I com que hi ha diners, hi ha festes i més festes, d’aquelles on no falta mai res.

(La resta del comentari explica parts de la pel·lícula)

En un escenari com aquest, és lògic que hi hagi un Johnny Truelove (curiós, aquest cognom), però n’hi hauria d’haver-hi mil més. No és mal ‘tio’, si deixem de banda que trafica amb drogues, està clar. Suposo que sempre podrà explicar que ell ha crescut dins del ‘negoci’. Ho dic perquè és el seu pare, amb l’avi al costat, qui li aconsegueix tot allò que necessita per vendre. El pare està interpretat per Bruce Willis, que viu una segona joventut cinematogràfica. Va brillar a ‘Sin City’ (2005), ja se’l pot veure a ‘Planet Terror’ (2007), de Robert Rodríguez, i està a punt d’estrenar-se la quarta part de ‘La jungla de cristal’… dinou anys després de l’inici de la nissaga.

A ‘Alpha dog’, en Willis fa un paper força petit, però molt bo, com el de Sharon Stone, la mare del noi que rapten en Truelove i la seva banda de descerebrats. A diferència d’en Willis, darrerament la Stone no l’està encertant massa, com va quedar demostrar a ‘Instinto básico 2’ (2006), una pel·lícula que no s’hauria d’haver rodat mai. La primera, amb aquell creuament de cames del qual encara se’n parla ara, no necessitava una segona part. A banda d’aquest esperat i sonat fracàs, l’Stone s’està especialitzant en papers curtets, com per exemple en ‘Flores rotas’ (2005) o ‘Bobby’ (2007). L’escena final d’’Alpha dog’, amb el seu personatge enfonsat en la misèria, després d’assabentar-se l’assassinat del seu fill, és absolutament brutal. Apareix molt caracteritzada, ingressada en un psiquiàtric, deixada de la mà de Déu. Desequilibrada i amb una pila de quilos més, està pràcticament irreconeixible. Genial.

La sorpresa positiva d’aquesta interessant pel·lícula, dirigida per Nick Cassavetes (‘El diario de Noa, 2004’), és el paper de Ben Foster, completíssim en tots els sentits. Jo diria que Jake Mazursky és el delinqüent més creible, amb permís d’Edward Norton, des d’’American History X’. Es menja amb patates a la resta de protagonistes, tot i que Justin Timberlake (aquest cantant que ara juga a fer d’actor) tampoc ho fa del tot malament. Foster, que va participar en ‘X-Men, la decisión final’ (2006), interpreta a l’antic enemic de Truelove. És un client morós que es rebel•la, i de quina manera, quan el traficant no accepta donar-li una pròrroga per pagar les seves compres. Mazursky és dolent per naturalesa. En Truelove és un ‘niño de papá’, però aquest si que no té remordiments de consciència. Si ho haguessin sabut, l’haurien deixat tranquil. Seguríssim. No saben com treure-se’l de sobre.

I és que al ‘Truelove’ i als seus ‘palmeros’ no se’ls acudeix res més que raptar al seu germà per fer-lo sevir de penyora. Un segrest que, aparentment, no és un segrest, perquè al noi li diuen un munt de cops que marxi i no ho fa. Està tan bé (alcohol, drogues i sexe) que prefereix seguir de festa, abans que tornar a casa, on la seva mare, molt rígida, el té amargat. Però al final, la cosa es complica i, tot que es un ‘col.lega’, no tenen més remei que carregar-se’l. Qualsevol cosa per salvar el coll. Tenen bons advocats i calers, però davant d’un segrest i d’un assassinat, no hi ha res a fer.

Jo diria que ‘Alpha dog’ té molta energia i, a voltes, sembla que poca lògica, tot i que se’ns assegura que està basada en fets reals. De fet quan acaba la pel·lícula, se’ns explica quina sort han corregut totes les persones que van participar en el segrest i l’assassinat del nano, de només quinze anys. I és que costa d’entendre que a un grup de ‘traficants pijos’ segrestin un xavalet sense estudiar-ne les conseqüències. Menys festes i més estudiar, com diria algun. Amén.